“No et preocupis, a Naturals les faltes d’ortografia no compten”
L’altre dia estava ajudant la Laura, una nena de 12 anys, a redactar unes definicions perquè tenia examen teòric de Ciències Naturals. Va extreure els conceptes del llibre de text sense problemes i després d’explicar-me’ls amb les seves paraules, els va anotar en una llibreta copiant-los del llibre. Em va sorprendre que volgués copiar-ho enlloc de resumir-ho tal com ho havia fet just un moment abans i la vaig interrompre per preguntar-li. Va contestar que també tenia un examen de Socials on hi apareixien els mateixos conceptes i que no volia fer servir definicions iguals per als dos exàmens. La seva resposta em va fer pensar.
A més d’haver d’estudiar la matèria des d’un llibre de text, feina feixuga, avorrida i poc gratificant; hem d’aprendre-la com lloros per poder treure més bona nota? El conceptes apresos en aquest llibre que hem venerat no valen per a totes les circumstàncies?
Entenc que la divisió per assignatures és el començament de l’especialització, i que aquesta segurament és necessària en aquest món modern nostre —hem reconegut que no podem saber-ho tot de tot— però potser l’estem aplicant des de massa aviat, no estem permetent que els estudiants triïn amb coneixement de causa.
Però tots sabem que aquest no és l’únic mètode escolar que existeix, si fem cas a estudis sobre educació europeus com els de la Northwest Regional Educational Laboratory, caldria començar estudiant la matèria d’una manera global, aconseguir que les assignatures sumin enlloc de dividir. Si conservem els llibres de text com a única eina de treball mantenim la divisió i els conceptes continuen apareixent del no-res, són abstractes i per tant perden utilitat perquè no reflecteixen una realitat i, en conseqüència, s’obliden amb el pas del temps.
Amb el sistema de treball per projectes els alumnes es vinculen amb la matèria que estudien fent-la seva, les idees surten dels nens i aquests s’impliquen personalment en el descobriment a través de la investigació. Com ho aconsegueixen? Fent-se preguntes, escollint ells mateixos, entre tots, el camí que ha de prendre la investigació. Evidentment això no vol dir que no hi hagi la figura del mestre dins la classe, però aquest actua com a moderador de debats, guia en la investigació o suport informatiu, entre d’altres. Però mai no com a únic coneixedor, la relació mestre-alumne és bilateral.
Tot i que sembla que el procés d’aprenentatge amb el treball per projectes sigui més lent, o si més no que amb aquest no puguin complir-se els objectius de cada assignatura, crec que això és fictici.
Si creem una base sòlida, al damunt hi cabran moltes més coses.
La nostra experiència a Inquiet
A Inquiet, durant la Setmana de l'Aigua al Casal d'Estiu, vam decidir investigar el cicle de l'aigua i, utilitzant materials del nostre entorn, vam fer una petita representació de com funciona. Primer, entre tots els nens, van aconseguir saber-ne totes les etapes, després es van dividir en grupets i cada un s'encarregava d'una de les parts del cicle. Durant el treball, els grups van veure que els era més fàcil treballar el curs de l'aigua conjuntament i van acabar ajudant-se els uns als altres per evitar que l'aigua s'escolés.
D'aquesta manera, no només van aprendre el funcionament del cicle de l'aigua i algunes de les seves propietats (com el pas de líquid a sòlid) sinó que a més van experimentar-lo per si mateixos a través del treball en equip.
El cicle de l'aigua:
Ida Ramon
Vols saber-ne més?
Pàgines web de referència
- Definició del Treball per projectes de la Viquipèdia
- Estudi "El mètode de projectes" de Tippelt i Lindemann
Per saber-ne més, els orígens del mètode
Escoles properes que treballen per projectes
Algunes escoles convencionals ja han anat incorporant el treball per projectes, la teva escola ho fa? Explica'ns-ho!