Art i ciència, com estimar la ciència a través de l'art
Qui més qui menys, en un moment o altre de la nostra vida, ens hem atrevit amb les arts; l’assignatura de “plàstica” a l’escola és una d’aquelles que va bé a tothom, que no es suspèn perquè la majoria gaudeix. Sabem que hi ha moltes maneres de guiar una classe d’art, a vegades més condicionades pel professor a vegades molt més lliures, però al cap i a la fi sol agradar a una majoria.
Què passa però amb les ciències? les matemàtiques, la física, la química… Aquestes són assignatures que causen rebuig en massa casos. Molts dels adults que no hagin optat per formacions científiques, no tindran un bon record de cap d’aquestes assignatures. I els que sí que guardin un bon record, de ben segur serà perquè van tenir un professor que els va ajudar a entendre i estimar la ciència, gràcies a explicacions molt més pràctiques i entenedores.
"Mans dibuixant", litografia del matemàtic Escher 1948
Algunes vegades quan fem raonaments científics en relació amb l’art, es tendeix a pensar que la ciència treu sentiment a l’art, ans al contrari, quan l’art s’alimenta de la ciència es fa la màgia. Pensem doncs amb aquelles pintures de “trompe d’oeil”, on gràcies al coneixement de les perspectives es pot representar la realitat d’una manera que inclús enganyem als nostres ulls.
Leonardo da Vinci ja ens va demostrar que la suma del pensament científic i tècnic i la comprensió dels fenòmens de l’entorn, més la intuïció i la sensibilitat pròpia de l’art, ens emociona. També és el cas del mags i il·lusionistes, que, gràcies a les lleis de la física, aconsegueixen fer desaparèixer algú del públic, levitar o serrar en dos a l’ajudant.
L'arquitecte Gaudí, gràcies al pensament matemàtic, va revolucionar l’arquitectura i l’art incorporant noves formes geomètriques que mai abans s’havien fet servir en construccions: paraboloides, hiperboloides, paraboloides hiperbòlics, conoides, el·lipsoides i helicoides. Altres vessants artístiques com la fotografia i el cinema, només existeixen gràcies a descobertes científiques. Són molts els exemples de la història de l’art on els coneixements científics han permès avançar en la realització artística.
No creieu doncs, que si aprenguéssim els conceptes matemàtics, físics i químics des de l’experimentació artística, no aconseguiríem comprendre millor? Us imagineu com seria aprendre geometria espacial a través de la ceràmica amb torn? o estudiar el comportament de la llum fent fotografia? o química estudiant els processos de revelat de fotografia o inclús cuinant a l’estil de Ferran Adrià?