A finals d'aquest mes, l'Agermanament Igualada - Nueva Esperanza (El Salvador), en el marc del seu projecte de sensibilització cap a la realitat salvadorenya, ens convida a apropar-nos a la realitat històrica i cultural del país a través de la seva llengua originària, el Nàhuat. Aquest idioma del poble Pipil que es separa del tronc asteca entre els anys 800 i 1100 d.C i que, actualment, es troba en risc d’extinció com a conseqüència, entre d’altres, de la imposició del castellà com a llengua administrativa l’any 1524.

És per això que l’Agermanament convida a Alberto Cruz, un dissenyador gràfic, activista cultural i membre del Colectivo Tzuntecun Ejecat que es dedica a la preservació i recuperació de la llengua originària del país. Acabat d’arribar des de San Salvador i aprofitant la seva estada al “Campus Iberoamericano Etopia” que reuneix a Zaragoza a més de 400 emprenadors internacionals de l’àmbit de la cultura, Cruz ja ha manifestat que té moltes ganes de conèixer Catalunya i en especial el català.

El Nàhuat, una llengua mil·lenària

El Nhàuat és l’idioma del poble Pipil, una llengua utoasteca, centreamericana i precocolombina, que es separa del tronc asteca entre els anys 800 i 1100 d.C en onades migratòries que van poblar l’actual territori d'El Salvador. Aquest flux humà es va assentar i formar un estat conegut per l’arqueologia i l’antropologia actual com el “Senyoriu de Cuscatlan”. Tal estat comptava amb la seva pròpia llengua oficial fins que la conquesta espanyola, l’any 1524 i després d’un període de guerra de catorze anys, imposà el castellà com a llengua d’administració. 

Avui el Nàhuat està en risc de desaparèixer. Es calcula que són tan sols unes 300 persones les que mantenen viva aquesta llengua i, malgrat gaudeixen de llibertat plena per parlar-la o ensenyar-la, són moltes les dificultats per mantenir-la.